http://www.parajumpersbelgium.be https://www.parajumpersonlinesale.be http://www.canadagooseonsale.be http://www.troilus.es http://www.maclorry.be
0

Sobre l’incivisme

L’incivisme és present de forma quotidiana als carrers de Berga i als pobles del Berguedà.  És cert que no es tracta de cap fenomen específicament local, sinó d’una plaga generalitzada al nostre país i més enllà; també és veritat -em sembla- que n’hi ha hagut sempre, d’incivisme, malgrat la memòria sovint ens idealitzi el passat. Però tot això no serveix de gaire consol. Haver de conviure amb els excrements de gos que salpebren les voreres, amb brutícia abandonada als carrers, amb graffitis a cada cantonada,  amb mobiliari urbà fet malbé o amb la falta de delicadesa d’alguna gent quan tracta amb la resta de mortals (sorolls, mal-aparcaments, rudesa…)… no ve gens de gust i debilita el sentiment de comunitat i de solidaritat col.lectives (perquè proporciona l’excusa perfecta per a relaxar-se: “si els altres no es comporten, per què ho haig de fer jo?”).

La qüestió de fons és: s’hi pot fer alguna cosa, o és un mal inevitable? I val la pena, escarrassar-s’hi? Aplicant la “teoria dels vidres trencats”, hauríem de concloure que l’incivisme crida a més incivisme, i que fins i tot pot ser la mare d’una certa futura delinqüència (aquella teoria assegura que es comença fent pintades o trencant vidres, es continua rebentant caixers, i s’acaba…). Cal prestar-hi atenció, doncs, i alhora tenir la ciutat neta i endreçada –de forma que la deixadesa no convidi a embrutar-la i maltractar-la més.

La prevenció i el càstig són estratègies centrals a seguir. En el possible, elcàstig hauria d’anar destinat a canviar els comportaments incívics, i una bona forma de fer-ho és obligant a restituir el valor malmès: si un ha fet una pintada en un lloc que no pertoca, que l’hagi d’esborrar; el propietari de gos que no hagi estat diligent recollint les deposicions de la seva mascota, que hagi de recórrer la ciutat a la recerca d’altres records canins; aquell que ha perjudicat els conciutadans d’alguna manera, que hagi de realitzar treballs voluntaris per la comunitat o que es grati la butxaca.

La vergonya pública ha de formar part també de la teràpia: en la mesura que hi hagi una sanció social als mals comportaments, l’incivisme caurà en picat. Això passa per exercir tots plegats una ciutadania responsable, consistent no només en actuar com cal, sinó també en cridar l’atenció als veïns que no tenen una conducta exemplar, i en denunciar les infraccions que es produeixin.  O ho fem entre tots, o no ens en sortirem: no es pot posar un policia ni un agent cívic darrera cada ciutadà.

Però la lluita contra l’incivisme també ha de tenir un fort component deprevenció: des de fer fàcil el compliment de les obligacions ciutadanes (per exemple, habilitant pipi-cans i bossetes de recollida d’excrements arreu de la ciutat,  posant més papereres, instal.lant plafons per als cartells anunciadors d’activitats, il.luminant millor determinats indrets, o habilitant llocs per a l’activitat dels graffiters) fins a l’educació cívica al si de les famílies i de les escoles, a més de facilitar serveis de mediació.

Prèviament, però, hauríem d’acordar col.lectivament què entenem per incivisme, perquè no sempre és obvi. Personalment, prefereixo donar un abast limitat al terme, i aplicar sempre que es pugui el principi de prohibir només allò que molesta clarament a un tercer o que perjudica a tots.  La llibertat d’expressió, la creativitat, la diversitat de modus de viure (la ciutat és plural)… haurien de veure’s sempre respectades.

L’ordenança de convivència i via pública de Berga és una altra eina de la qual ja disposem, útil en la mesura que especifica drets i deures, i clarifica les regles de joc i les conseqüències d’incomplir-les. Aprovada al 2008, caldrà que sigui actualitzada periòdicament, amb el màxim consens ciutadà i fent dels debats que tinguin lloc al seu voltant una oportunitat per a consensuar uns valors bàsics i per a modelar una ciutat on tothom pugui sentir-s’hi còmode. Per cert, seria bo que en disposéssim d’una versió curta i pedagògica, que es pogués distribuir àmpliament i treballar-se a les escoles.

Al capdavall, civisme és aplicar el sentit comú i sensibilitat a la relació entre persones que han de conviure en un mateix espai. Però com que ja se sap que el sentit comú no és el més comú dels sentits, hi hem d’estar a sobre. Ara bé, l’objectiu final hauria d’anar molt més enllà de l’evitació de les males conductes: hem d’estimular el civisme actiu, aquell que ajuda a fer millor la ciutat.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*