buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

Santa Eulàlia, barri gresol

La setmana passada, el programa Quedem d’Òmnium Cultural ens va donar l’oportunitat de conèixer més de prop Santa Eulàlia, un  barri fruit del “desarrollismo” dels anys seixanta, quan la puixança del tèxtil i de la mineria atreien al Berguedà importants fluxes de població immigrant provinent de diferents indrets de l’Estat Espanyol. La urgència de proporcionar allotjament als nouvinguts va portar a la ràpida creació deSanta Eulàlia (la fase I és del 1962) i als problemes subsegüents: edificis amb deficiències estructurals, pisos mal acabats, falta de serveis i desconnexió amb Berga. Amb el temps, aquestes deficiències han estat pal·liades, gràcies a la inversió pública -tant en habitatges com en equipaments, des de l’Institut fins a la pista esportiva o el Centre Cívic-, a l’obertura de botigues i serveis, i a les solucions urbanístiques  -l’Alcalde Farguell acabà de relligar el barri amb la ciutat, i s’aconseguí també fer-hi l’entrada centre des de la C16-. D’aquesta manera, es dignificà la zona i s’evità el risc de què es convertís en un gueto.

Bona part de l’èxit de la transformació experimentada s’ha d’atribuir a l’acció dels seus propis habitants, i en especial a la feina feta perMossèn Serra (promotor de mil iniciatives),  l’Associació de Veïns (que encara avui manté un bon dinamisme, oferint serveis, programant activitats i fomentant la interrelació entre la gent) i i el president d’aquesta –l’infatigable Rafel Febrero-. Al capdavall, els barris -i les ciutats- són sobretot la seva gent, i la gent de Santa Eulàlia ha lluitat per tenir un barri millor, i se n’han sortit. I el més interessant: han preservat la seva identitat i costums d’origen (a la plaça Santa Eulàlia, a l’estiu, encara es fa vida al carrer, com al poble) alhora que han adoptat la  nova identitat berguedano-catalana (que fa que no manquin estelades en alguns balcons).

Alguns dels primers pobladors de Santa Eulàlia s’han anat traslladant amb el temps a altres parts de la ciutat, i el seu lloc ha estat ocupat per la nova immigració; marroquins, llatinoamericans i en menor mesura ciutadans de l’Europa de l’Est són ara ben presents al barri.  El gran repte del moment, doncs,  torna a ser -com als anys seixanta i setanta- assegurar la integració dels nouvinguts i la cohesió social. La crisi fa més difícil i alhora més transcendental reeixir en aquest objectiu, però comptem amb l’avantatge del teixit associatiu, el compromís de les institucions i  les lliçons apreses de l’experiència passada. Santa Eulàlia ha estat gresol dels nous berguedans-catalans-europeus, i ho tornarà a ser.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*