buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

Què ens depara el futur?

Durant el darrer deceni, he pres el costum de dedicar cada any a aprofundir en el coneixement d’un tema dels que m’interessen i a fer-me’n una opinió. Així, em passo tot un any llegint, pensant, debatent i escrivint sobre una temàtica concreta que -al meu parer- és rellevant i convé tenir-ne un criteri fonamentat. D’aquesta manera, he après, he reflexionat i he impartit xerrades i cursos sobre qüestions com el repte de l’envelliment, la innovació, la globalització, els joves, Berga o Catalunya -entre altres.

Aquest 2017 l’he consagrat a l’estudi del futur. Entendre com pot ser el dia de demà a resultes de les tendències que estan actuant avui però també tenint en compte tots aquells “elefants” i “cignes” negres (per dir-ho en termes de la prospectiva) que es podrien esdevenir, és important. No tant per predir com serà el món de l’any 2050 -la fita temporal que m’he fixat-, sinó per a saber què cal fer ara per a fer realitat algun dia els objectius que ens volguem posar. Perquè el futur és obert: depèn de nosaltres. Però alguns futurs són més probables que altres, i n’hi ha que, simplement, no passaran mai.

Quan estic a l’equador de la meva tasca de recerca i meditació sobre el futur, tinc ja clara una cosa:  tenim grans reptes per endavant (el creixement de la població, el canvi climàtic, la consecució de seguretat, llibertat i benestar per a tothom, etc, etc), els quals són complexes i complicats d’assolir, però està a les nostres màns sortir-nos-en i fer que al 2050 Berga, Catalunya, Europa i el planeta  sencer siguin molt millors del que són ara. La bona notícia és que els recursos, les tecnologies i el coneixement sobre què cal fer per a arribar a bon port existeixen. La mala notícia, però, és que, a causa dels interessos creats, de la força de la inèrcia i de l’estupidesa humana (els sers humans ens comportem molt sovint de forma estúpida, a vegades fins i tot essent-ne conscients), no és gens segur que poguem fer els canvis necessaris per a reeixir en l’empresa. I val a dir que, si no fem els deures, al 2050 la Terra pot ser un lloc ben desagradable per a viure-hi.

Per tant, de cara al futur es pot ser optimista o pessimista amb arguments.  Ara bé, l’únic que compta és si, des de l’optimisme o des del pessimisme, hom està disposat a fer-hi alguna cosa. Per la meva part, jo encara no he llançat la tovallola.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*