http://www.parajumpersbelgium.be https://www.parajumpersonlinesale.be http://www.canadagooseonsale.be http://www.troilus.es http://www.maclorry.be

ACTUALITAT

Homenatge al Pare Irineu

Avui ha tingut lloc, al Palau de la Música Catalana, un concert d’homenatge al P. Irineu Segarra (Mestre musical, monjo de Montserrat i Creu de Sant Jordi de la Generalitat), en motiu del centenari del seu naixement. El Pare Irineu no era gaire d’homenatges, però aquest ...

Llegeix-ne +

Dimissió com a portaveu del grup municipal

Dijous passat vàrem fer efectiu el canvi de portaveu del grup municipal de Convergència (que en endavant s’anomenarà PDeCat-CDC) a l’Ajuntament de Berga.Cal recordar que el grup s’havia presentar a les eleccions del 2015 com a “Convergència i Unió” (cal especificar, també, que ja no hi havia cap ...

Llegeix-ne +

Catalunya a la cruïlla. La visió de politòlegs i sociòlegs

Els sondejos del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat i molts d’altres coicideixen en assenyalar una alta insatisfacció ciutadana davant la situació política, social i econòmica del país. Hi ha, però, motius reals per a aquest descontentament? Segons una recent enquesta realitzada pel Col·legi de Politòlegs ...

Llegeix-ne +

Què ens depara el futur?

Durant el darrer deceni, he pres el costum de dedicar cada any a aprofundir en el coneixement d'un tema dels que m'interessen i a fer-me'n una opinió. Així, em passo tot un any llegint, pensant, debatent i escrivint sobre una temàtica concreta que -al meu ...

Llegeix-ne +

De CDC al PDC

Divendres passat va morir políticament Convergència Democràtica de Catalunya. És el moment, doncs, de fer balanç del que han donat de si els seus 40 anys de vida (durant 33 dels quals n’he format part). Considerats pros i contres, crec que ha estat positiu per ...

Llegeix-ne +

Intervenció a ElPuntAvui Televisió

Interessant debat el que hem fet aquest 25 de setembre al programa "L'illa de Robinson", del PuntAvui  Televisió. Junt als professors universitaris Reniu, Colomé i López Bonafont hem analitzat la campanya electoral que avui finalitza, moderats pel periodista Eduard Berraondo. 

Llegeix-ne +

La reforma de l'Administració avança

Divendres passat, les entitats del FERA (Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració) ens vàrem reunir amb la consellera de Governació Meritxell Borràs per a avaluar la implementació del Pla de Reformes Administratives que la Generalitat està duent a terme, seguint el full de ruta ...

Llegeix-ne +

Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt

Amb la Gal·la d'enguany ha començat el compte enrera cap al Centenari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. Durant els propers mesos s'aniran desenvolupant moltes activitats per a commemorar aquesta efemèride, que hem de veure com una oportunitat per a donar ...

Llegeix-ne +

Abordant el tema de les desigualtats

Aquesta setmana hem encetat un nou grup de treball al si del Cercle d'Economia, capitanejat pel diputat Carles Campuzano, beneït pel president del Cercle -n’Anton Costas- i format per una vintena d'experts i de responsables d’organitzacions del tercer sector. L'objectiu és analitzar a fons el ...

Llegeix-ne +

Elecció com a Alcaldable

Ahir a la tarda, els companys de Convergència Democràtica de Catalunya em varen escollir com a cap de llista per a les eleccions municipals del proper mes de maig a Berga. Els ho agraeixo i accepto l’encàrrec i la responsabilitat que se’n deriva amb il·lusió, perquè ...

Llegeix-ne +

BLOG BERGUEDÀ

0

Berga, smart city?

Un dels temes de què es parlarà aquesta setmana al Mobile World Congress que se celebra a Barcelona és el de les “smart cities”. Les ciutats intel.ligents són aquelles que fan un ús intensiu de les tecnologies per a millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Des d’aquest punt de vista, sovint les nostres ciutats ho són poc, d’intel.ligents, i més encara si no ens limitem a pensar en les ‘tecnologies hard’ (les de la informació i la comunicació, la robòtica, els sistemes intel.ligents…) sinó que també tenim en compte les no menys importants ‘tecnologies soft’ (les que conformen les ciències socials o la gestió pública, per exemple). Unes i altres ja existeixen i progressen dia a dia, però no les estem aprofitant suficientment...

Llegeix-ne +
0

Sobre la Biblioteca de Berga

Llegeixo al Regió7 que la Biblioteca de Berga ha perdut 10.600 visitants en el curs dels darrers quatre anys (degut a què, a conseqüència dels ajustaments, ha obert menys dies). Tot i així, al 2013 va tenir 58.193 usuaris, va fer 40.233 préstecs i va organitzar 269 activitats, mentre que el nombre de socis amb carnet pujava a 9.692 -xifres que no estan gens malament.

A més de la crisi, les biblioteques -com tots els serveis- també experimenten els efectes dels temps que vivim i en particular els canvis en les necessitats dels usuaris i la digitalització creixent de tots els àmbits (que en el cas que ens ocupa transforma els formats de la informació, les maneres com s’hi accedeix i utilitza, els processos i serveis, el rol dels mateixos bibliotecaris, la forma d’organitzar-se...

Llegeix-ne +
0

Sobre l’incivisme

L’incivisme és present de forma quotidiana als carrers de Berga i als pobles del Berguedà.  És cert que no es tracta de cap fenomen específicament local, sinó d’una plaga generalitzada al nostre país i més enllà; també és veritat -em sembla- que n’hi ha hagut sempre, d’incivisme, malgrat la memòria sovint ens idealitzi el passat. Però tot això no serveix de gaire consol. Haver de conviure amb els excrements de gos que salpebren les voreres, amb brutícia abandonada als carrers, amb graffitis a cada cantonada,  amb mobiliari urbà fet malbé o amb la falta de delicadesa d’alguna gent quan tracta amb la resta de mortals (sorolls, mal-aparcaments, rudesa…)… no ve gens de gust i debilita el sentiment de comunitat i de solidaritat col...

Llegeix-ne +
0

Retallades intel·ligents

En època d’estretors en els pressupostos públics com l’actual, cal anar molt amb compte amb què es retalla i com es retalla, no fos cas que el remei fos pitjor que la malaltia. Dic això perquè, no essent habitual que s’estudiï el retorn social dels serveis i de les inversions públiques, és possible que s’eliminin o es redueixin programes i actuacions indiscriminadament o linealment i això acabi costant més diners que no pas els que s’estalvien. I no només això: la despesa pública pot ser també motor de recuperació de l’economia, dinamitzant els mercats i enfortint la demanda (cosa que alhora contribueix finalment a reduir el dèficit públic); si s’encongeix pel mal cantó, també es perd aquesta potencialitat.

Tot plegat no vol dir que qualsevol despesa públ...

Llegeix-ne +
0

La gent gran: problema o oportunitat?

Si per problema entenem una situació sobre la qual podem incidir (al menys, en un cert grau) i que ens complica la vida, aleshores, clarament, la gent gran no pot ser cap problema, per dues raons. En primer lloc, perquè no està en les nostres mans -afortunadament- que hi hagi més o menys gent gran; des d’aquest punt de vista, la gent gran -com la pluja, o com la loteria- no és un problema sinó un fet, una realitat (i com diria el proverbi: “Si no hi pots fer res, per què et preocupes enlloc d’acceptar-ho tal com ve?”). És més: posats a valorar aquest fet, personalment diria que és una sort néixer en l’època històrica en què més gent pot viure més anys….

D’altra banda, la gent gran és una gran ajuda per a moltes famílies:  què farien tantes llars, avui, s...

Llegeix-ne +
0

Elogi del Konvent

Dissabte va tenir lloc una nova mostra artística al Konvent, l’espai cultural de Cal Rosal situat a l’antic convent –que havia estat alhora residència de les noies solteres de la fàbrica, i escola per a les filles dels treballadors-. A la jornada d’abans-d’ahir hi va haver protagonistes prou interessants, des de pintures de Rai Escalé fins a diversos DJs catalans interpretant música avançada i experimental.

Segurament, el que es fa al Konvent no és per a tots els públics (vull dir que els estils i les línies artístiques que hi trobareu no tenen per què agradar a tothom, perquè no són propostes fàcils -no busquen l´èxit comercial ni l’acontentar a quants més millor- i perquè, en qüestió de preferències, cadascú té les seves), però precisament perquè allí s’hi plantegen c...

Llegeix-ne +
0

L’Ofici d’Aturat

(Permeteu-me dedicar el segon post de l’any a les persones que inicien el 2014 sense feina, però amb dret a esperar que aquest any trobaran la manera de guanyar-se la vida)

Pocs oficis poden ser tan cansants i tan potencialment frustrants com el d’aturat, tot i que no té per què ser necessàriament així; estar a l’atur pot ser una experiència de la qual aprenguis i que et transformi (us ho diu algú que també en el seu dia va estar uns mesos a l’atur, i ho va aprofitar per a crear l’empresa que avui, catorze anys després, encara em dóna de viure). Malauradament, però, estar a l’atur també pot destruir una persona, perquè treballar serveix per a alguna cosa més que per a pagar factures: proveeix identitat, i és una oportunitat de realització personal...

Llegeix-ne +
0

Dues bones notícies per començar el 2014 berguedà amb optimisme

Quina millor manera de començar el nou any que paladejant dues bones notícies?

Primera: en un dinar a Foment del Treball a mitjans de desembre, l’economista Bernaldo de Quiros va pronosticar que aquest 2014creixeríem força més que no pas el que s’ha previst: fins a un 1,5%, segons ell (i amb generació neta de llocs de treball a partir de l’1,2%, a més). Un motiu per a fer cas d’aquesta estimació: en Bernaldo va ser el primer de predir la gravetat de l’actual crisi. En aquell moment li deien catastrofista; ara li diran triomfalista…

Segona dada per a l’optimisme: si mirem les persones que, al Berguedà, en complir 65 anys sortiran del mercat de treball durant els propers 5 anys (2503) i les que hi entraran per primer cop en fer 16 anys (1646), veiem que el saldo és de -...

Llegeix-ne +
0

El desenvolupament econòmic del Berguedà: condicions

En dos articles anteriors havia exposat la meva visió sobre els viaranys per on pot desenvolupar-se l’economia del Berguedà. Quedava pendent identificar les condicions que han de fer possible aquest desenvolupament. Anem a veure les principals.

En primer lloc, hauríem de parlar de les infraestructures, que són font de competitivitat. Tenim ja una bona autovia fins a Berga, i ha millorat força la carretera que ens connecta amb Vic. Queda pendent millores en les vies cap a Cardona, Solsona, Sant Llorenç i Ripoll i, sobretot, el desdoblament de la C-16 fins a la frontera (completar l’E9 és estratègic per a nosaltres, perquè acabaria amb la situació perifèrica de la comarca)...

Llegeix-ne +