buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

Jaume Farguell

Jaume Farguell ha estat el protagonista involuntari, per absència, de laFesta de Santa Eulàlia d’enguany, que havia d’incloure l’atorgament del Premi a la Cultura 2013 en l’acte celebrat ahir al Teatre Municipal de Berga. Farguell va ser proposat inicialment per les entitats berguedanes per a rebre aquesta distinció, i fou ratificat després pel Ple de l’Ajuntament, però amb l’abstenció de la CUP i el grup dels no adscrits i el vot en contra del PP. Per aquest motiu i a la vista de la falta de consens en el Consistori,  Farguell va acabar renunciant al Premi -una decisió comprensible- i aquest ha quedat desert.

La qüestió és: mereixia Jaume Farguell aquest reconeixement de la ciutat?  Ningú pot negar que Farguell és un home de cultura:  escriptor, conferenciant, antic membre de Joventuts Musicals, activista en pro de la preservació del nostre romànic, fundador de l’Acadèmia, impulsor en el seu dia del Congrés de Cultura catalana al Berguedà…. També és evident la contribució que ha fet a la dinamització cultural de la comarca a través de les entitats que ha presidit, com el Casal d’Europa o Òmnium Cultural.

El problema, és clar, és que Farguell -que actualment no milita en cap partit- representa uns valors polítics i cívics amb qui no tothom s’identifica, i a més va ser Alcalde de Berga amb una gestió no del gust de tots (per cert: va ser llavors quan es va crear el Premi a la Cultura!). Però -pregunto jo-: què té a veure una cosa amb l’altra? No estem parlant d’un Premi a la Cultura? Es pot discutir el balanç dels anys en què Farguell va comandar l’Ajuntament -jo mateix li vaig qüestionar algunes decisions-, però fins i tot si no es comparteix la impressió que jo tinc que, en conjunt, va ajudar a transformar positivament Berga, per què s’ha de contaminar de valoració política allò que hauria de ser simplement judici d’una trajectòria cultural? El partidisme (:el jutjar-ho tot des de les pròpies ulleres partidistes) és un mal massa estès, que empetiteix les persones que el practiquen i que divideix innecessàriament la societat.

Ara bé, el més curiós de tot plegat és que aquells que més reivindiquen laparticipació ciutadana, després la desqualifiquen quan no els agrada el que en resulta. I és que cal recordar que tant les associacions com les persones individuals que havien votat la candidatura de Farguell varen ser molt majoritàries. Per això s’han sentit, lògicament, menystingudes, i es mostren indignades. Amb fets com aquests, no s’ajuda a la dignificació de la política ni a vèncer la desafecció democràtica…

En fi, aquest any haurem tingut un Premi a la Cultura ben accidentat. A veure si al menys n’aprenem la lliçó de cara al futur, i en endavant podem viure la festa patronal en pau. I que, per molts anys encara, Jaume Farguell pugui seguir fent aportacions culturals a la ciutat, a la comarca i al país.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*