buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

Isanta vs López Noguera

Dijous es va celebrar el recital de poesia Josep Maria Isanta, que ja va per la seva novena edició i que és fruit del compromís pel record i contra la intolerància dels amics i familiars d’en Josep Maria i dels berguedans i la bona gent en general. Doncs bé, ara que n’hi ha una colla que ‘presumeixen’ d’haver estat agredits en un moment o altre, pensar en Isanta fa que quedi clara la diferència entre la veritable violència política (que no altra cosa va patir ell) i les incidències de la vida quotidiana; entre la condició de veritable víctima (en Josep Maria) i la de conjuntural ase dels cops -físics o verbals- de calentures puntuals (López-Noguera, Navarro, Fernández Díaz). Passa, però, que ni l’assassinat d’en Josep Maria ni els episodis patits recentment pels tres personatges esmentats –i per altres dirigents públics de tota mena d’ideologies- no són el resultat ni la prova de cap situació de crispació generalitzada: només cal mirar al voltant de forma objectiva i aplicant el sentit comú, i es fa evident que el nivell de convivència de què gaudim a Berga i a Catalunya és envejable -malgrat a alguns potser els pesi-. Som gent pacífica, per vocació (la violència és moralment incorrecta) i per intel.ligència (a força bruta, tenim les de perdre).

Dit això, no crec tampoc que els insults al ministre espanyol o els cops al dirigent socialista o al regidor berguedà siguin simples anècdotes que hagin de deixar-se passar sense conseqüències, responguin a les motivacions que responguin –que en alguns casos no estan clares-. En efecte, en relació a les persones que fan aquest servei públic que és la política, hauríem de ser molt autoexigents i traçar unes línies vermellesmolt primes per separar allò que és tolerable d’allò que no ho és. Amb independència que els afectats vulguin treure’n rendiment personal i inventar-se pretesos climes socials de confrontació que a vegades ells o els seus partits són els primers en atiar, no és de rebut que cap representant de la ciutadania sigui violentat, encara que sigui en la forma d’un improperi o d’un calbot <per cert: el mateix criteri és aplicable, per exemple, a la violència de gènere o al racisme: no és admissible que ningú posi les mans a sobre dels més dèbils>.

Simplement, si aspirem a què la nostra sigui una democràcia de qualitat i a què això també ens distingeixi en positiu d’Espanya i ens acrediti davant el món, no podem permetre’ns donar per normal comportaments que, si no rebutgem de forma contundent, podrien anar després més enllà –quelcom que seria tant intolerable des del punt de vista dels principis com, en el cas del sobiranisme, contraproduent políticament: no podem permetre que es faci el joc als que volen trencar el país propiciant espirals d’acció/reacció, als que es volen fer els màrtirs i als que volen desprestigiar els moviments de regeneració democràtica (que exigeixen una pulcritud total) aprofitant actes incívics-. Per tant, hi ha d’havertolerància zero envers qualsevol sortida de to, per petita que sigui, i quan hi hagi declaracions o fets que ens indignin dels que no pensen com nosaltres, hi hem de respondre amb les eines de la política democràtica: posant-los en evidència a les eleccions.

En conclusió, donar un cop a en López Noguera, a en Navarro o als socis del Barça desplaçats a València, masegar i boicotejar als representants de la delegació de la Generalitat a Madrid o assetjar el Parlament català, tot això no pot sortir gratis. Conservant el principi de proporcionalitat -evidentment, és una bogeria parlar de 4 o 6 anys de presó en el cas de Berga, i crea tensió innecessària-, hi ha d’haver algun tipus de sanció per als perpetradors d’aquests tipus de fets, començant per la sanció social: han de percebre un clar rebuig dels seus propis veïns i conciutadans, i encara més quan no hi ha hagut disculpes posteriors per part dels agressors.

Hem de prescindir, doncs, dels propòsits i de la identitat d’agressors i d’agredits, i deixar clar el criteri: en democràcia, les discrepàncies es resolen pacíficament i els conflictes es diluciden a les urnes.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*