buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

Gràcies, ANC

Xerrada de l'ANC amb l'Associació Catalana de Professionals

Això de l’Assemblea Nacional Catalana és un petit miracle. Hi ha gent que porten més de 3 anys al peu del canó, setmana rera setmana, i mostrant la mateixa energía i il·lusió que el primer dia. Molts d’altres s’hi han anat afegint pel camí, i milers més hi hem col·laborat quan se’ns ha demanat, ja sigui assistint a les diferens convocatòries reinvidicatives que l’ANC ha fet  (manifestació del 2012, concert per la llibertat, via catalana del 2013, “V” del 2014, la campanya “Ara és l’hora”…), ja sia donant un cop de mà en tasques puntuals com la Gigaenquesta.

I és que l’Assemblea (i Òmnium Cultural, amb qui fan un eficaç tàndem) no ha parat, d’ençà la seva fundació, i el més remarcable és que tot això ho ha fet possible gent normal i corrent, de tota mena de sensibilitats -sense que això suposi cap problema-, sense subvencions, a hores lliures i sense cap pretensió de protagonisme o de benefici personal. En l’ANC i en la resta d’entitats de la societat civil que treballen per la sobirania rau, doncs, un dels grans secrets de la força del país en els moments decisius que estem vivint, i la garantia de què el procés arribarà a bon port –si no defallim o l’errem nosaltres mateixos.

Salvant les distàncies, això recorda el clima i l’actitud que hi havia en temps de la Solidaritat Catalana, a principis del segle XX. Escriví en aquell temps en Joan Maragall: “La solidaritat… és la Terra que s’alça en els seus homes. No has sentit mai dir allò: si tal cosa succeís fins les pedres s’alçarien? Doncs, ara, som en això, que les pedres s’alcen, que cada home és un tros de la terra nadiua amb cara i ulls, esperit i braç; i la terra no és carlina ni republicana ni monàrquica, sinó que és ella mateixa que crida, que vol son esperit propi per regir-se; i ho crida en tots els seus fills, republicans, monàrquics, revolucionaris, pagesos, ciutadans blancs i negres, rics i pobres“.

La unió fa la força, llavors i ara, i la unitat (ara i llavors) és fràgil, no només perquè hi ha tarannàs de tota mena i interessos curtterministes a vegades contraposats, ni tampoc perquè els catalans tinguem més gens fraccionalistes que altres nacions (malgrat que sí que és cert que a can David sempre hi ha més probabilitats d’enfrontaments interns que a can Goliat), sinó també perquè no hi ha una única estratègia posible que ens dugui a la llibertat nacional. Els diferents camins que podem transitar per assolir-la tenen tots ells pros i contres, amb la qual cosa no és obvi quin és el millor, i és lògic que aquest sigui un tema de debat. De totes formes, quan es té clar que hi ha un objectiu superior comú -la prosperitat i plenitud de Catalunya, i la felicitat dels catalans-, les discrepàncies tàctiques no haurien de ser un obstacle insalvable. No s’entendria.

En tot cas, els resultats de la tasca de l’ANC fins al moment han estat brillants, tant a nivell nacional com local. L’ANC de Berga, en particular, ha estat notablement activa i imaginativa, i ens ha obsequiat amb cicles de xerrades -a la foto, la que vàrem donar representants de l’Associació Catalana de Professionals-, un marcador-calendari electrònic, merchandising original, la paradeta omnipresent, material de difusió, el “Dóna la cara per la independencia”, activitats d’animació (esmorzars populars per la independència, jornada de castells inflables, autocars per anar a veure la selecció…), accions simbòliques com l’estelada d’espelmes o el vestir de groc Berga (potser si fos de blau no molestaria tant als del PP), la presentació del documental “L’endemà”, la interpretació del Cant de la Senyera i els Segadors des de Queralt,  el vídeo de la SíSí i els de la campanya “El país de tots”… Déu  n’hi do!

Hem de fer un reconeixement, per tant,  a la bona gent que per patriotisme i berguedanisme ha fet i fa tanta i tan bona feina. Sense ella, aconseguir un Estat propi seria una quimera. Societat civil, partits polítics i institucions -cadascú fent el seu paper- són els tres pilars de la independència de Catalunya. Reconforta saber que el primer d’aquests pilars no fallarà. Gràcies, ANC.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*