buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

Dia de la Dona Treballadora (?!)

Avui hem commemorat el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El nom no pot ser més desafortunat: és que hi ha dones no treballadores? Amb independència de si cobren o no un sou, de les dones que jo conec, el 95% són  o treballadores o molt-molt treballadores (aquestes últimes són les que compaginen una o més feines ‘formals’ amb les tasques de la llar, de les cures familiars i/o d’altres).

Però bé, el Dia Internacional és un pretext per prendre consciència de què, tot i que s’ha avançat molt (si més no, a Occident), encara quedamolt de camí per recórrer cap a la plena igualtat. Continuen produint-se discriminacions en l’àmbit econòmic, agressions dins i fora de la llar, dificultats per conciliar treball i vida personal i familiar, desigual repartiment de les tasques domèstiques…  Sobre aquesta realitat, la crisi ha empitjorat la situació d’algunes dones, alhora que en altres aspectes ha afectat més els homes (recentment he tingut oportunitat d’estudiar aquest fenomen, i puc afirmar que és així).

Té sentit, doncs, que hi hagi polítiques programes dedicats a les dones i que tinguin l’objectiu d’empoderar aquest col.lectiu, fer costat a les persones en situacions de vulnerabilitat, i crear les condicions que facin possible l’equiparació d’homes i dones. Des d’aquest punt de vista, ens hem de felicitar del fet que Berga ofereix un nombre important de recursos a les berguedanes a través del Punt d’Informació i Atenció a la Dona. Però amb això no n’hi haurà prou: cal que les mesures en pro de la igualtat no s’enfoquin només des de la  ‘problematització’ del món femení sinó també des de la concepció de les seves potencialitats, i cal que la perspectiva de gènere tingui una aplicació horitzontal i formi part de qualsevol política sectorial. D’altra banda, si en l’àmbit privat no hi ha també un esforç tant o més important per redissenyar les relacions entre sexes, tot plegat servirà de poc.

Dit això, jo sóc optimista. Estic convençut que el segle XXI serà el segle de la dona, per una raó: vivim en l’era de la Societat del Coneixement (en què l’actiu principal és el talent, i ja no la força física ni tan sols el capital). I si resulta que ja actualment el 72% de les catalanes tenen estudis de secundària contra només un 58% dels catalans (alhora que les dones predominen també entre els titulats/des superiors: a Europa el 60% dels llicenciats/des són dones), aleshores és qüestió de temps -de poc temps- que això tingui el seu reflex en la societat. El meu pronòstic és que canviarà la truita i les dones seran qui portin la veu cantant. Aquesta transformació segurament es produirà per fases: primer la veurem -l’estem veient ja- en l’administració pública  i en la societat civil; després arribarà a la política i a la cultura; i en darrer lloc es farà realitat a l’empresa i en les religions.  La bona notícia és que aquest canvi històricno sabem si serà a fi de bé o no, però a la vista del món actual, el que és força improbable és que representi anar pitjor de com anem ara.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*