http://www.parajumpersbelgium.be https://www.parajumpersonlinesale.be http://www.canadagooseonsale.be http://www.troilus.es http://www.maclorry.be
0

De CDC al PDC

Divendres passat va morir políticament Convergència Democràtica de Catalunya. És el moment, doncs, de fer balanç del que han donat de si els seus 40 anys de vida (durant 33 dels quals n’he format part). Considerats pros i contres, crec que ha estat positiu per al país haver comptat amb aquesta eina. Els governs convergents (a la Generalitat i a nivell local) han estat decisius a l’hora de bastir l’estat de benestar català (recordem que a l’inici de la democràcia, tot estava per fer), de reforçar la realitat nacional del país (institucions pròpies, llengua, mitjans de comunicació, sentiment nacional, projecció internacional…) i de facilitar i ajudar un desenvolupament econòmic i social basat en l’emprenedoria i en el protagonisme de la societat civil. Si al 1980 no hi hagués hagut la proposta convergent i hagués triomfat l’alternativa socialista, estic convençut que avui Catalunya seria pitjor i, entre altres coses, no estaríem treballant per dotar-nos d’un Estat propi.

 Però CDC també arrossegava un passiu. El President Pujol (en bona part responsable dels èxits que he esmentat) no va saber o no va voler separar la família del govern i del partit i va dirigir tant l’un com l’altre de forma personalista, permetent no només actuacions avui posades en dubte (que els Tribunals ja s’encarregaran de jutjar), sinó sobretot fent possible que tant el procés com Convergència mateixa quedessin sota sospita i resultessin debilitats. Això darrer políticament és imperdonable i, junt a altres factors, ha fet inevitable donar CDC per amortitzada.

 Així, aquest cap de setmana passat s’ha començat a gestar un nou partit: un pas endavant obligat però que alhora representa una gran oportunitat per a la gent convergent i també per a Catalunya. Perquè de la mateixa manera que crear un Estat nou en ple segle XXI brinda una ocasió magnífica per a repensar què i com ha de ser un Estat en l’era de la globalització i de les noves tecnologies, també fundar un grup polític avui permet superar els caducs models encara vigents de partits (fortament jerarquitzats i burocratitzats, centrats en si mateixos, poc transparents, presoners d’interessos…) i posar al dia l’ideari i l’estratègia.

Un partit català del tercer mileni hauria de ser capaç de tractar els seus afilitats com a persones adultes i fer que se sentissin útils i reconeguts. Un partit català del segle XXI hauria d’entendre que -afortunadament- els partits ja no són els únics actors polítics del país i ni tan sols els més importants, i conseqüentment hauria d’actuar amb més humiltat i amb un escrupulós respecte per la ciutadania, escoltant i dialogant més, sent més sensible als anhels i preocupacions de la gent (ignorar les seves pors i necessitats és obrir la porta al populisme), col·laborant colze a colze amb la societat civil, negociant i arribant a acords…   I per últim, un partit català nascut al 2016 hauria de defensar valors, idees i propostes modernes, jubilant els esquemes de confrontació dretes-esquerres provinents al segle XIX en plena era industrial, o el debat estètic progressisme-conservadorisme (perquè ara és obligat apostar pel -bon- canvi permanent, però per fer-ho prèviament s’ha de tenir clar què cal conservar).

 En definitiva, un partit de nova fornada hauria de tenir maneres de fer, diagnòstics i solucions adaptades a la nova realitat en què vivim i als nous reptes que se’n deriven. Així,

-En el terreny econòmic i social, s’hauria de saber donar resposta a la tensió generació-distribució de riquesa. Si no es crea riquesa -gràcies a una competitivitat basada en la productivitat i la innovació- els països s’empobreixen, i si aquesta riquesa no pot garantir el benestar per a tothom, les societats entren en conflicte. Hi ha força coincidència al voltant d’això, però també molt desconcert i confusió sobre com fer-ho possible en un món econòmicament integrat i de serveis, cada cop més digitalitzat i robotitzat, i en el qual l’economia financera ha adquirit un protagonisme desproporcionat;

-Davant d’unes societats que cada cop són més plurals i complexes (perfils de gent diferents, preferències distintes, interessos contraposats, …), els partits nous haurien d’explicar com garantiran la cohesió i la convivència, la identitat compartida i el sentiment de comunitat (que fan possibles la solidaritat i la cooperació);

-Essent que els ciutadans tenen actualment, un major nivell de formació, informació i exigència cap als poders publics, un partit pensat per als nous temps hauria de fer-los sentir protagonistes i corresponsables de la recerca del bé comú, a més -no cal dir-ho- de ser modèlic en la lluita contra la corrupció i els abusos de poder;

-Donat que el món és interdependent i que molts problemes són globals (en medi ambient, economia, seguretat, migracions…), les propostes a fer no poden limitar-se a reinvindicar la sobirania per a participar de les taules on es prenen les decisions que ens afecten, sinó que també s’ha d’explicar quina visió es té de la governança a nivell europeu i mundial.

 Serà capaç el flamant Partit Demòcrata Català de complir aquests criteris i oferir al país una proposta política creïble i atractiva? Només el temps ho dirà. D’entrada, ho té més difícil que no pas els grups que han sorgit partint de zero (Podems, Comuns, Ciutadans…), perquè la post-convergència arrossega inèrcies i peatges, tot i que les esmentades altres formacions polítiques de creació recent tampoc han sabut aprofitar aquest avantatge i han envellit ràpidament. El que és segur, però, són dues coses: 1) que Catalunya necessita un grup politic que entengui el país i sàpiga encarar els nous temps, i encara no el té (i aquest és un buit que, tard o d’hora, algú omplirà); i 2) que per a què la refundació sigui versemblant no n’hi haurà prou amb un nom nou, sinó que haurà de traduir-se en nous plantejaments, noves actituds i noves cares. Per això, al PDC se li ha de desitjar sort, però també se li pot exigir que es guanyi la confiança de la gent amb fets i resultats.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*