buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

Bolets, l’or carbassa

Al Berguedà, la temporada de bolets no està essent tan generosa com ens prometien, però això no impedeix que riuades d’aspirants a boletaires arribin d’arreu del país disposats a omplir el seu cistellet. Sense dubte, la moda mediàtica de la micologia (i en especial el progama televisiu “Caçadors de bolets”) hi té molt a veure, però allò significatiu és que els boletadictes tenen preferència per la nostra contrada. I és que el Berguedà s’ha convertit en la imaginari de molts catalans en la capital del bolet, de manera que quan un català pensa en bolets geogràficament, hi ha molts números perquè pensi en el Berguedà (de la mateixa manera que si demanem a la gent a quin indret associa  l’arbre de Nadal, ens dirà Espinelbes).

Aquest fenomen es deu no només gràcies a les característiques naturals de la comarca (perquè de bolets d’un o altre tipus se’n fan en molts altres llocs), sinó sobretot al muntatge que hem construït al voltant dels preciats fongs: concurs de boletaires -des dels anys seixanta-, diverses fires i mercats especialitzats,  la “cuina del bolet” al nostres restaurants, una incipient indústria d’elaboració, el museu de Montmajor…. , i pel ressó que a través dels mitjans de comunicació tot plegat ha tingut fora.  En qualsevol cas, aquesta imatge de capital dels bolets és un actiu impagable; si ara ho haguéssim d’aconseguir partint de zero, ens costaria molts diners, molt de temps i molts esforços –i sense garantia d’èxit.

Ara bé, cal ser conscient que les imatges i les marques, o es gestionen o es malmeten i desapareixen. Per aquest motiu hem de ser proactius a l’hora de reforçar la nostra capitalitat boletaire, tant fent  apostes agosarades (com ara establint una llotja del bolet a Berga) com  a través de la comunicació i la promoció, sense descuidar les vessants de recerca i de divulgació via l’Exploratori dels Recursos Naturals (en aliança amb universitats i centres externs). Probablement, tampoc aniria malament constituir una Taula  berguedana del Bolet amb representants de tots els sectors amb interessos en la matèria, que fos una plataforma des de la qual coordinar actuacions, dinamitzar aquest món (per exemple, cal aconseguir desestacionalitzar la temporada boletaire, aprofitant que de  bolets realment n’hi ha tot l’any), innovar i definir una agenda de treball ambiciosa.

Un dels aspectes a debatre és com fer sostenible el turisme boletaire. Sabem que alguns visitants no van amb prou cura (perquè tant se’ls en dóna o -sovint- perquè simplement no tenen  cultura del bosc) i trinxen tot allí per on passen. Alhora, són cada cop més els que marxen amb els cistells buits, perquè la competència s’ha multiplicat per molts enters, i a més no saben on buscar, ni coneixen res més enllà del rovelló… i és clar, això acaba desanimant i truncant la passió boletaire. Es pot fer res per afrontar aquests dos problemes que poden acabar amb la capacitat atractiva del nostre or carbassa?

Doncs sí. La solució no està en carnets de boletaire que són d’impossible aplicació, sinó en un sistema de guies acompanyants (de pagament, és clar) que ajudin a la gent a descobrir noves espècies comestibles de bolets (d’aquells que sí se’n troben!), i que eduquin en el comportament correcte al bosc. Podríem formar monitors per a fer aquesta funció -heus ací un nou filó d’ocupació- que farien que el boletaire ocasional marxés satisfet, i que la nostra natura no en patís tant els efectes.   Imagino que la iniciativa puntual d’Escola de Boletaires que enguany s’ha posat en marxa a Cal Rosal va en part per aquí. Doncs això, però a l’engrós, i pensant en famílies, grups, colles d’amics…

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*