buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

Benvingut, Mr.Turista

A mig camí de la temporada de vacances, els turistes animen les places i muntanyes del Berguedà. Potser no hi ha l’alegria d’anys enrera, però la quantitat de gent que ha escollit la comarca per a passar l’estiu és remarcable. Alhora, polítics, empresaris i opinadors coincideixen tots en cantar les lloances del turisme i en dipositar-hi grans expectatives. Però pot aquest sector per si sol sustentar l’economia del Berguedà? Malauradament, no.

I no és pas que no haguem avançat molt a l´hora de preparar-nos per a conquerir un troç del pastís turístic, tot i que també és veritat que ha estat un progrés desesperadament lent: als periòdics locals de començaments del segle passat ja es parlava de la gran esperança blanca del turisme! I recordo vagament reunions a l’Ajuntament de Berga tot just als inicis de la democràcia, d’una comissió de turisme impulsada pel llavors regidor Jordi Camps, debatent amb més bona voluntat que altra cosa sobre si valia la pena dotar-se d’un Pla d’Actuació en la matèria.

Sigui com sigui, des dels anys vuitanta la cosa ha agafat un important dinamisme, i avui tenim ja una oferta notable de places hoteleres, de turisme rural, de cases de colònies i de càmpings; una restauració desigual, però digna; oficines de turisme per acollir el visitant i orientar-lo; propostes d’activitats culturals, d’oci i d’aventura nombroses i per a tot tipus de públic; vies de comunicacions que fan fàcil arribar i moure’s per la comarca; i un conjunt de productes locals de qualitat tant per consumir in situ com per endur-se de record. A més, és clar i sobretot, d’un patrimoni monumental, cultural, festiu, natural i històric envejable -quelcom de què no som prou conscients-. Ha estat encomiable, per exemple, el treball fet per recuperar les colònies industrials, malgrat encara resta molt per fer.

Com a resultat de tot això, la importància del turisme al si de la comarca ha anat creixent. Un estudi del 2008 de la Cambra de Comerç apuntava que aquest sector aportava el 9% del PIB comarcal (percentatge que arribaria al 15,5% si hi sumàvem l’efecte inversió) i que representava entre l’11% i el 17% dels llocs de treball. Posteriorment, però, la crisi ha fet que en el període 2008-2012, el turisme hagi repercutit la recessió en curs i hagi perdut ocupats en termes absoluts.

En qualsevol cas, i comptant amb una progressiva recuperació econòmica gradual, no dubtem que el turisme a la comarca té en cara molt de terreny per córrer, i pot reforçar l’economia berguedana considerablement. Això passa, però, per fer un salt qualitatiu en la rendibilització dels nostres actius (tenim grans dèficits pendents: museu de la Patum, Queralt, el carlisme…); per disposar d’una marca pròpia forta i basada en elements distintius; per apostar per projectes motor com el Parc de la Natura (o de la Història, o de la Identitat, o de què acabi essent); per treballar els aspectes de promoció i comercialització de forma més eficient (la creació de l’Agència de Desenvolupament hi ha d’ajudar); per estendre la formació, les metodologies de la qualitat i la cultura de màrqueting entre els operadors locals; per cuidar adequadament l’entorn (la Carta del Paisatge que es va aprovar al 2007 hauria ara de traduir-se en mesures concretes); i per aconseguir un millor aprofitament d’elements com la neu, el pantà de la Baells o el fenomen boletaire. Una certa especialització també és convenient i inevitable: en el nostre cas, allò més lògic és optar per segments com el del turisme familiar i pel turisme actiu (basat en les activitats a la natura, en l’esport i en el patrimoni cultural -en un sentit ampli-).

De totes formes, si es fan satisfactòriament aquests deures i fins i tot suposant que a mig termini el turisme pugui arribar a incrementar entre un 20% i un 30% el seu pes a la comarca (en percentatge de PIB i en ocupats), cal no perdre de vista que seria un sector més -i no pas el principal- de la nostra economia. Per aquest motiu, al costat del turisme necessitem preservar i rendibilitzar les explotacions agràries i ramaderes berguedanes, necessitem apostar novament -sobre noves bases, més sostenibles- per la generació d’energia, necessitem desenvolupar un sector serveis que vagi més enllà del tradicional terciari per a endinsar-se també en el prometedor quinari, i en especial necessitem recuperar una indústria que mai hauríem haver deixat marcir.

Significa tot plegat que el turisme no és, doncs, tan important? Tot al contrari. És una peça clau del model de comarca dinàmica i econòmicament diversificada. I per això mereix no estalviar esforços a l’hora de potenciar-lo. En el benentès que el protagonisme l’ha de tenir el sector privat (empresaris, gremi d’hosteleria, associació d’agroturisme, aceb…), a qui s’haurà de facilitar més les coses i el qual haurà de treballar colze a colze amb les administracions públiques, seguint tots un full de ruta que ens permeti fer créixer i desestacionalitzar les visites que rebem (en part a través de les segones residències), i que defugi el low cost per a apuntar cap a un client de perfil mig i mig-alt. Aquest és el repte.

POSDATA: Ja que parlem de turisme, aquest blog també s’apunta a fer vacances. Ens retrobarem al setembre. Bon estiu a tothom!

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*