buy windows 10 product key office 2016 product key office 2016 product key buy office 2016 product key
0

Adéu a la cursa del Castell de Montesquiu

És curiós: en el darrer article parlava de l’associacionisme, i ahir em truca en Josep Salvans -l’ànima de la tradicional cursa del Castell de Montesquiu, en la qual el Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals hem vingut col.laborant els darrers anys-. Com que en Salvans fa bé les coses i sempre va amb temps, penso que deu voler començar a posar fil a l’agulla de cara la propera edició de la cursa, que té lloc al setembre i que l’any passat va celebrar els seus 25 anys amb una mitja marató de propina inclosa. Però no. Precisament em truca per agrair-nos l’ajuda que li hem vingut donant, i per dir-me que aquest any no cal que prevegem aquesta sortida, perquè no hi haurà cursa. El motiu? El cansament. Després de tants anys de portar a sobre tot el pes de l’organització d’aquest esdeveniment des de l’Associació Esportiva Montesquiu, volen fer una aturada per descansar. Però potser es tractarà d’una aturada permanent i irreversible, perquè, a més de cansat, noto en Salvans dolgut i desanimat: les ajudes públiques a la cursa han anat disminuint, i les aportacions i patrocinis privats cada cop han costat més d’obtenir –explica.

No és el primer cas en què es plega de fer coses per aquest tipus de raons, ni serà tampoc l’últim. Els temps són difícils per als activistes cívics com en Salvans, i a banda de lamentar la seva decisió, el primer que em ve al cap és que s’ha de fer un gran reconeixement a tots elsSalvans d’aquest país, que afortunadament són molts. S’ho han ben guanyat, i el problema és que, acostumats com estem a què facin la seva feina amb eficàcia i sense demanar res a canvi ni buscant cap protagonisme, sovint ens oblidem de donar-los les gràcies i no tenim prou present que, sense ells, no hi hauria ni curses ni res.

No puc evitar de pensar, però, que potser si una petita part de les moltes energies que cada any l’AEM ha invertit en dur a terme la competició atlètica les haguessin dedicat a buscar i preparar el relleu -que no és cosa que es pugui improvitzar-, potser ara tindríem garantida la continuïtat de l’activitat. Sol passar que, ocupats i preocupats per allòurgent, descuidem les coses que no ho són, encara que resultin tant o més importants.

En tot cas, també sap greu veure com les empreses i les institucions (i els montesquiuencs en general) no han reaccionat a temps per evitar aquesta pèrdua, per molt que sigui comprensible que la crisi ha afectat profundament el país i tot i tothom se’n ressenteix. El cas és que, si una població no està disposada a fer l’esforç que requereix assegurar el futur dels seus certàmens i tradicions, deu ser que no els prioritza i per tant, cal resignar-se a què alguns  d’ells/elles desapareguin. És llei de vida. De la mateixa manera que confiem que, més d’hora o més tard, apareixeran altres Salvans disposats a dedicar temps, esforços i maldecaps a fer coses pels demés. Mentrestant, però, tindrem una cursa menys.

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*