http://www.parajumpersbelgium.be https://www.parajumpersonlinesale.be http://www.canadagooseonsale.be http://www.troilus.es http://www.maclorry.be
0

500 dies a 120Km/hora per la C-16

La setmana passada es van complir 500 dies des de que es va permetre circular a 120 kms/hora en tot el trajecte de la C-16 de Manresa a Berga. Cinc-cents dies és un període de temps prou ampli com per poder fer-nebalanç, i si el fem, el resultat no pot ser més positiu. D’una banda, els conductors hem pogut estalviar temps i diners (els de les multes que et queien si et deixaves dur per les característiques de l’autovia o si se’t passava per alt els canvis en la velocitat màxima que hi havia durant el recorregut). A més, el Berguedà ens hem posat a una hora de Barcelona i de l’àrea metropolitana, quelcom important de cara a propiciar la vinguda de visitants i d’activitat econòmica -ja que aquests elements estan condicionats per la ‘distància mental’ a la qual la gent situa els llocs; en aquest sentit, ara som menys perifèrics que abans.

D’altre cantó, les pors que amb els 120 km/hora es disparessin elsaccidents han resultat infundades; de fet, ha passat el contrari.  No direm pas que la reducció de la sinistralitat ha estat a conseqüència dels nous -més alts- límits de velocitat: això seria confondre correlació amb causalitat. Però si tenim en compte, per exemple, que l’any 2012 el nombre d’accidents amb morts en el conjunt de les carreteres de la Catalunya Central es va incrementar respecte l’any anterior mentre que es va reduir en la nostra parcel.la de C-16, aleshores encara és més evident que els 120km/hora no han estat cap problema, i que els arguments basats en la seguretat que es feien servir des de la Generalitat per a denegar la petició del territori no eren encertats.

Recordo que, basant-se en aquest tipus d’arguments, algun tècnic i algun polític asseguraven que era del tot impossible pujar els límits de velocitat als 120 km/hora, i realment va ser molt difícil fer-los canviar d’opinió. Només ens en vàrem sortir gràcies a la pressió que varen fer les institucions berguedanes, la majoria de partits locals -no tots- i, sobretot, la plataforma reivindicativa que vàrem crear un bon grup de ciutadans.  Algun dia donaré detalls de les tenses reunions negociadores en què vaig participar, i de com va caldre jugar fort per a vèncer el bloqueig de Barcelona…

En tot cas, bé està allò que bé acaba, i 500 dies després, hem après una cosa rellevant (:malfiem-nos d’aquells que ens asseguren que demandes justes són “impossibles de satisfer”) i podem celebrar-ne dues més: primer, que ja no hem d’estar pendents del velocímetre del cotxe; i segon -no pas menys important- que s’ha evidenciat que la política la fem -la podem fer, l’hem de fer!- entre tots (és massa important com per deixar-la només en les mans dels polítics), i que es poden canviar les coses que necessiten canviar-se. Per dir-ho a l’Obama manera: “Yes, we can”. També al Berguedà.

Tags:  , ,

Deixa una resposta

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>


*